1 v. tr. [DR] [LC] Establir amb algú (un lligam que implica obligacions mútues), adquirir amb algú (una obligació). Contreure matrimoni. Contreure amistat amb algú. Llavors va ésser quan vaig contreure relacions amb ell. Havia contret obligacions envers els seus nebots. Contreure deutes. 2 1 v. tr. [LC] Adoptar, adquirir, (un mal costum, un vici), caure-hi. Contreure mals costums. 2 2 v. tr. [LC] Començar a patir (una malaltia). 3 1 v. tr. [FIF] [LC] [MD] Reduir (un cos) a un volum menor sense disminuir-ne la massa. El fred contreu els cossos, mentre que la calor els dilata. Contreure un múscul. 3 2 v. intr. pron. [LC] [MD] Els músculs es contreuen per l'escurçament de llurs fibres. 4 v. tr. [FL] [LC] En gram., escurçar per omissió d'un o més sons. El català contreu l'article el amb la preposició per dient pel en lloc de per el.
